|
|
RUTA 5
BEUDA - MARE DE DÉU DEL MONT
Sortint a l'hora 0,00 (o a l'hora que vulgueu) tardarieu el següent temps:
| 0,00 | BEUDA (338 m d'altitud). Sortida de l'església parroquial del poble seguint l'itinerari nº 1 fins el Pla del Bosc. |
| 0,11 | PLA DEL BOSC Seguim per la carretera el GR2 |
| 0,27 | Trenquem a mà esquerra, deixant la carretera per creuar el Clot del Pou. |
| 0,42 | Passem per Can Posada i agafem la pista que ve de Segueró. |
| 0,53 | Encreuament de pistes, seguim el GR2. |
| 0,55 | Passem darrere les parets de Can Noguer que, tot seguit el GR2, ens anirà mostrant el perfil fins a contemplar un majestuós edifici que durant els segles XVIII i XIX fou una de les primeres cases del Principat (recordeu: "Si voleu saber qui són / els més rics d'aquesta terra:/ el Noguer de Segueró,/ el Sobirà de Santa Creu / i l'Espona de Saderra"). Verdaguer, mentre es va estar al Mont, va fer repetides visites a aquesta casa. La font que queda sota mateix de la pista un cop passada la casa porta el nom del poeta. El Noguer, amb unes quantes masoveries i l'Església formen l'agregat de Segueró. |
| 1,31 | FONT DE LA ROCA PASTORA. Sota el cingle que hi ha darrera la font i una mica cap a la dreta, hi ha el Corral de l'Abat, una antiga construcció que servia de corral. Anem seguint carretera amunt. A la dreta hi ha la SERRA DE FINESTRELLES. |
| 1,40 | SANT LLORENÇ DE SOUS. Antic monestir benedictí, conegut a l'edat mitjana com a Sant Llorenç del Mont, que tingué un pes important en la història alt-medieval del comtat de Besalú. Actualment està molt enrunat. L'església, datada al segle XI, és un edifici de planta basilical, amb tres naus, ara sense voltes. La porta principal s'obre a la façana de ponent, la seva forma és molt simple, amb un arc dovellat. El clos monàstic és situat al sud de l'esglesia, en un nivell inferior al de l'església, i s'organitza al voltant del pati del claustre. |
| 1,00 | CAN CAMPMOL. En cas de disposar de temps, es pot baixar a visitar l'ESGLÉSIA DE SANTA MARIA, d'una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular. Aquest absis està decorat amb un fris d'arcuacions llombardes. L'església ha estat recentment restaurada. Si el temps escasseja acabarem de creuar la casa i agafarem el camí que trobarem a mà esquerra, en concret de davant de l'únic xiprer que hi ha. Hi ha una petita esplanada on, si convingués, s'hi podria aparcar el cotxe. Deixem el GR2 i agafem el corriol, que s'enfila molt sobtadament enmig d'un bosc de pi blanc (la gent del lloc en diu pina). |
| 1,10 | EL BOSC DE CAN CAMPMOL. Trobem dos camins: hem d'agafar el de la dreta. |
| 1,30 | PEDRÓ DE SANT MACIÀ (Pronunciat Macia o Macies). Arribem a una esplanada que és una cruïlla de camins. El pedró queda a mà dreta del camí, a molt pocs metres. Està fet de pedres coronades per una mola de molí vella. Fa molts anys que ja no té la creu originària. Hi ha una pista que baixa i una altra que enfila direcció nord: hem d'agafar aquesta última. Encara no hem fet deu o dotze metres que hem de girar a l'esquerra: ja tornem a ser en un corriol. Antigament aquest viarany era un camí llarg, que anava fins a Lliurona i a Bassegoda. |
| 1,40 | EL PLANELLOT. És una gran pineda on es fan rovellons i llenegues. |
| 1,50 | Hi ha un camí, a la dreta, que va al Casot amb una mitja hora. El Casot de Falgars és el mas on, a finals de l'any 1959, es va amagar el maqui Quico Sabater i la seva colla, i on va tenir la seva primera topada amb la Guàrdia Civil. Nosaltres hem de continuar amunt. |
| 2,00 | Comencem a trobar alzines; el pi va perdent força en aquesta cara de la muntanya. Anem caminant, direcció nord, enmig d'una vegetació pròpia de l'alzinar: hi trobem el marfull, l'aladern, el ginebre i el càdec (no els confongueu: s'assemblen una mica), l'olivereta, el bruc (en aquest país distingeixen entre el bruc bord i el bruc d'escombres), el xuclamel, l'arítjol, la garriga, etcètera. |
| 3,15 | PEDRÓ DE SANT MIQUEL. Hi ha una fita que separa dues propietats datada el 1859: en una banda hi ha la F de Falgars; a l'altra hi ha la N de Noguer. A deu metres del pedró hi ha un pi gros i, al seu cantó un camí que baixa al Casot. |
| 3,20 | A tocar el camí hi ha un cau de teixó. Abans la gent de la zona es menjaven els teixons ja que la carn era molt apreciada (la carn en general, no la de teixó en particular). És fàcil al llarg d'aquest camí sentir el gaig, la merla, el tord, aquest últim sobretot a l'hivern. |
| 3,30 | Hi ha dos camins, però tots dos menen allà mateix. |
| 3,40 | L'ALZINA RECLAMADORA. Hem arribat a la carretera asfaltada que des de Cabanelles va fins dalt la Mare de Déu del Mont. Hem d'anar carretera amunt durant un quilòmetre. |
| 4,00 | Hem de trencar a ma dreta (hi ha un rètol que prohibeix el pas als vehicles, excepte els de l'ADF de Beuda i als veïns) i agafar una pista sense asfaltar que porta fins a Falgars. És un mas imponent, originat el segle XIII, que gaudeix d'una panoràmica excel·lent. Prop seu, arran del camí, hi ha la CAPELLA DE L'ANUNCIACIÓ i una mica més endavant, hi ha una petita construcció que havia estat l'antic rebost de Falgars (la llinda està datada el 1798). |
| 4,10 | FONT DE FALGARS. Queda a mà dreta. És un lloc excel·lent per reposar i fer-hi un mos.. |
| 4,11 | ALZINA DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT. Queda a tocar el camí, a mà dreta. Té aquest nom per les tres branques que té a tres metres de terra. |
| 4,15 | FORN DE CALÇ. Queda a pocs metres del camí. |
| 4,25 | CAMPS DEL BAC (també anomenats Els Camps de Dalt). S'han treballat fins fa ben poc. Una vegada s'acaben els camps es fan 100 metres més amunt per la pista que, tot seguit, cal deixar i agafar un corriol molt fressat que trenca a la dreta. |
| 4,30 | FAIG de grans proporcions a mà dreta del camí. |
| 5,00 | MARE DE DÉU DEL MONT (1.115 m). |
|
